anar a nevagció

Manifest del 17 de novembre de 2005

L’educació és un dret, no una mercaderia!

Enguany, el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) comença a ser una realitat cada cop més palpable. Ja fa uns anys que les diverses assemblees de facultat i organitzacions d’estudiants que composem la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) estem informant-nos sobre l’abast d’aquesta reforma i conseqüentment posicionant-nos al respecte.

Per això, hem analitzat el tema en espais estudiantils tan dins com fora de les Universitats, i avui, 17 de novembre, dia internacional de l’estudiant, ens veiem abocats a la convocatòria de vaga estudiantil i mobilitzacions, de forma coordinada amb companys i companyes d’arreu d’Europa.

L’educació s’enfronta a múltiples amenaces que pretenen reduir-la a la condició de mercaderia; ja sigui a escala mundial a través de l’Acord General del Comerç de Serveis (AGCS) promogut per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) com a nivell europeu amb l’establiment del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, el projecte de directiva Bolkenstein o el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquestes, hagin tingut més o menys èxit, posteriorment es tradueixen en les reformes educatives amb les que cada un dels Estats estan impulsant un procés de privatització directa o indirecta dels serveis públics, que intenta acabar amb el dret a una educació pública i universal per a tots i totes.

Davant de l’anomenat Procés de Bolonya iniciat el 1998 que estableix els principis rectors de l’EEES “amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat del sistema europeu d’educació superior”, plantegem les següents qüestions crítiques:
El procés d’elaboració i implementació a cada estat no ha comptat amb la participació efectiva de la comunitat universitària ni de la resta de la societat, però si amb les directrius de la UE i la OMC.

  • La intenció que s’amaga en aquestes iniciatives és subordinar els continguts, estructures, mètodes i fins de la universitat a les necessitats del mercat, posant la lògica del màxim benefici per davant de la funció social del coneixement. Tot plegat, en plena etapa de desmantellament de l’Estat de Benestar.
  • Estableix un model basat en la implementació dels ECTS (de l’anglès European Credit Transfer Sistem) que equipara la jornada de l’estudiant a la jornada laboral de 40 hores. Aquest model consagra l’alumne a temps complert, obviant el fet que amb l’actual sistema de beques són molts els i les alumnes que necessiten treballar. Això exclou de la universitat als estudiants-treballadors, causant una evident elitització que priva a milers de persones d’un dret fonamental.
  • Implanta una estructura dels estudis dividida en grau i postgrau, que fomenta una inserció immediata a un mercat laboral precaritzat en el cas dels graus i a una elitització en l’accés dels postgraus. Serà enguany, el curs en què coneixerem aquesta nova estructura, però no podem ser més pessimistes sobre el futur d’aquestes especialitzacions, cridades a jugar el paper de filtre per assolir un nivell de coneixement ben remunerat pel mercat.
  • Introdueix criteris de rendibilitat a l’hora d’elaborar el catàleg i la distribució de les titulacions. Aquest procés suposa una homogeneització dels continguts i la eliminació d’aquells no considerats rentables en termes de mercat, així com una amenaça per a les identitats i llengües minoritzades, que passen a ser concebudes com un cost econòmic per a les universitats segons la lògica de mercat. Després de l’estira i arronsa al que hem assistit els darrers mesos, encara no tenim garantia de en què consistirà el catàleg. Ja se’ns va deixar clar, però, que algunes titulacions podien caure pel fet de no ser “econòmicament rentables”.
  • Els estudiants passen de ser usuaris d’un servei públic a clients d’una empresa, la universitat, que des d’aquest mateix moment s’haurà de regir segons les lleis de la competència, l’oferta i la demanda. El finançament competitiu, segons la lògica de la gestió empresarial, provocarà que les universitats hagin de barallar-se entre elles per a rebre finançament públic, i les abocarà, com ja ve fent, perillosament al sector privat. Dins d’aquesta lògica, s’entén que progressivament se’ns vagin prenent, tant als estudiants, com als i les treballadores del PAS o al professorat no funcionari, les petites quotes de representativitat als centres de les que disposàvem.
  • Si bé com a estudiants europeus no podem veure malament les declaracions a favor de programes que afavoreixin la mobilitat, ens sembla que aquests són inassolibles per la majoria d’estudiants ja que aquestes són aprovades sense un augment de pressupost: més enllà de les afirmacions europeistes, la mobilitat segueix sent una pràctica restringida a aquells que s’ho poden permetre.

Per últim, l’autonomia a l’hora d’elaborar plans d’estudis propis, així com la normalització lingüística a les universitats dels Països Catalans i a d’altres pobles no poden prosperar davant de la lògica neoliberal ni la voluntat uniformitzadora estatal.

Mentrestant, segueix vigent la LOU, tot i les promeses del PSOE, que ja introduïa mecanismes necessaris per a poder desenvolupar l’anomenat esperit Bolonya. Ara se’ns parla de reformes, com és permetre’s millor representativitat als i les estudiants, amagant cínicament que serà inferior a la de l’antiga LRU. No es diu, però, que l’ANECA seguirà vigent, tot i que de titularitat pública, i que no té altra funció que instaurar un model de gestió empresarial ja que consideren hi havia poca eficiència en la gestió pública, quan l’única solució possible és augmentar els recursos econòmics tal com s’ha demanant des dels sectors més compromesos amb un model educatiu transformador. No es diu, tampoc, que els Consells Socials seguiran vigents i més envalentits que mai, sent aquests, i no els Claustres, qui tinguin potestat sobre l’aplicació dels pressupostos als centres.

L’educació en tots els nivells és un dret i no un privilegi; rebutgem la concepció d’aquesta com un “servei econòmic d’interès general” i la consideració de l’estudiant com un client i no un usuari. Volem participar i volem que la universitat es posi al servei de la societat. Volem que la universitat esdevingui un motor de transformació social i nosaltres volem ser-ne subjectes actius.

L’educació és un dret, no una mercaderia!

Derogació de la LOU, ja!

Congelació del procés de Bolonya i inici d’un procés de debat democràtic i participatiu!

Augment immediat i substancial del fiançament i eliminació de les taxes!

Que es garanteixi que els plans d’estudi permetran poder compaginar feina i estudis!